Sóc de sucre

Sóc de sucre, tant se val si ara pico una galeta, o un caramel de cafè i llet
Sóc de sucre, puc menjar el meu dolç després de dinar i més
Sóc de sucre, ningú n’ha de fer res del meu greix abdominal
Pots ser dolça com la mel, però a mi sí que m’importa que siguis de sucre
Pots ser dolça com la mel i de tota manera preocupar-te per la teva salut
Ja no s’hi val ser de sucre, per tu i pels demés

Resistència a la insulina

Hem vist la importància que tenen les hormones durant l’època del climateri, com la disminució de la producció d’estrògens i progesterona ens afecta i condiciona en molts aspectes de la nostra salut.
La resistència a la insulina és un del efectes més preocupants, es dona més en la postmenopausa que en la perimenopausa, perdem la capacitat de produir algunes hormones, i això té un impacte en el nostre organisme com també en el nostre estat emocional.
La insulina és una hormona segregada pel pàncrees, la seva funció és permetre la retirada de glucosa de la sang i la seva entrada en les cèl.lules d’altres teixits de l’organisme perquè puguin produir energía. Quan aquesta funció no es fa adequadament, sigui perquè el pàncrees no produeix suficient insulina o perquè la insulina produïda no fa la seva funció correctament, la glucosa que el fetge i el múscul no poden emmagatzemar passa al torrent sanguini i es converteix en greix en el teixit adipós i en les parets dels vasos sanguinis.
Quan això succeeix el pàncrees ha de seguir produint insulina per transportar aquesta glucosa a les reserves de greix.
L’acumulació de greix és un plus afegit perquè el fetge i el múscul no puguin retenir més glucosa i el pàncrees hagi d’alliberar més insulina perquè la glucosa no quedi a la sang, és convenient evitar el sobrepès.

Els mals hàbits de salut com una alimentació inadequada, l’insomni, l’estrés, el sedentarisme, el sobrepès, etc., activen el sistema immunitari de manera sostinguda, perjudicant la sensibilitat a la insulina.
Els productes rics en aliments refinats, sucres i farines, greixos saturats, olis refinats, aliments processats i ultraprocessats, generen pics i baixades de sucre en sang, que compensem amb més sucre, afavorint una major resistència a la insulina.

L’ús de substàncies tòxiques presents en productes per a la higiene personal, per a la neteja de la casa són perjudicials per a la nostra salut, especialment la salut hormonal i la del nostre planeta. Usa producte ecològics, lliures de substàncies tòxiques,  amb embaltge biodegradable.

 

La insulina elevada en sang comporta la següent simptomatologia:

Emmagatzament de greix corporal (abdominal)

Sensació constant de fam o de no sentir-nos saciades, i la necessitat de prendre dolç després de menjar aliments rics en hidrats de carboni,

L’organisme perd la capacitat de cremar aquest greix per obtenir energía.

Cansament, un dels símptomes de resistència a la insulina és la baixada d’energia.

Estat d’ànim baix, provocat pels pics i les baixades de sucre en sang

Insomni

Signes en la nostra pell que podem tenir si tenim resistència a la insulina: picor a la pell, enfosquiment de la pell del coll, sota les aixelles, cuixes i engonals, granets en la zona del tríceps en el braç.

Hàbits nutricionals recomanats per a reduir la resistència a la insulina

Pren verdures i fruita de temporada

Minimitza la ingesta d’hidrats de carboni, quan en prenguis que siguin de gra sencer (integrals), rics en fibra que proporcionen sensació de sacietat, ajuden al trànsit intestinal i a reduir els nivells de colesterol en sang.

Incorpora greix a la teva dieta, que sigui majoritàriament vegetal (alvocats, olives, fruits secs com les nous, les ametlles, les avellanes, etc., llavors com les de lli, de sèsam, de cànem, de xia, etc., sempre moltes) pipes de girasol, de carbassa, olis vegetals de primera premsada en fred, d’oliva, de coco, etc., també greix provinent del peix blau.

Si prens proteïna animal, pots anar variant, combina incorporant proteïna vegetal dels llegums (llenties, cigrons, faves, pèsols, mongetes, soja), dels fruits secs i cereals integrals, algues, bolets.

Els vegetals verds també són una bona font de proteïna, si els prenem combinats amb cereals o llegums aportem la quantitat necessària d’aminoàcids essencials que el nostre organisme necessita.

Pren prebiòtics i probiòtics, recomenable en dejú.

Hidrata’t bé, beu d’un litre i mig a dos litres de líquid diari.

Pren infusions depuratives, si necessites endolcir-les afegeix canyella, camamilla, regalèssia (sempre que no tinguis hipotensió) anís estrellat, fonoll, stevia, etc., donen sabor dolç, i algunes estabilitzen el nivell de glucosa en sang.

Fes el darrer àpat del dia dues hores com a mínim abans d’anar a dormir.

Mastega bé els aliments i quan mengis, menja, gaudeix del moment en el què et nodreixes, assaborint els aliments i essent conscient de la teva nutrició.

Et convido a fer un comentari sobre aquesta publicació. Si necessites resoldre algun dubte o vols exposar la teva opinió fes-ho aquí, t’escolto.