La granada (Punica granatum)

La magrana és una fruita de temporada, en podem gaudir des de finals d’estiu i tota la tardor.

Es considera un superaliment, pel seu alt contingut en antioxidants, i les seves propietats beneficioses.

Es menja la seva polpa que són llavors de color vermelles com els rubís, cada magrana té entre 400 i 500 llavors aproximadament.

Família: Lythraceae

Lloc d’origen:  Iran, també la trobem a l’Índia, Pakistan, Afghanistan, Iraq i molts països de la mediterrània.

Composició nutricional

La magrana conté un 80% d’aigua i té molt poc contingut en sucres

La magrana conté vitamines com  la provitamina A  (betacarotè), vitamina C, àcid fòlic o B9, Niacina o B3, etc.

Minerals com el calci, el potassi, el magnesi, manganès, ferro, fòsfor.

Antioxidants com les antocianines, polifenols, àcids orgànics (àcid cítric, àcid màlic), tanins.

Propietats terapèutiques:

.Prevenció de les malalties cardiovasculars, afavoreix la circulació sanguínia, redueix la pressió arterial i el colesterol dolent

.Frena el procés d’envelliment, gràcies al seu poder antioxidant

.Ajuda a tenir una pell sana i rejovenida

.Reforça el sistema immunitari perquè estimula els prebiòtics de l’organisme que ajuden a tenir una microbiota sana per a combatre infeccions virals i bacterianes

.És diürètica, afavoreix l’eliminació d’aigua i sals a través dels ronyons, gràcies a la presencia de potassi que ajuda a mantenir l’equilibri de la sal en l’aigua de l’organisme

.Té efecte afrodisíac, augmenta els nivells de testosterona fins a un 30%, es diu que té un efecte semblant al de la viagra, també és beneficiosa per a les dones

.Efectiva en trastorns gastrointestinals, per la seva riquesa en tanins, afavorint l’absorció d’aigua, combatent l’estrenyiment, diarrea i molèsties intestinals

.Prevenció en la pèrdua de memòria, els antioxidants i els polifenols, afavoreixen la salut neurològica afavorint el manteniment de la memòria

 

La magrana en l’Ayurveda

Segons la medicina Ayurveda, la magrana té un sabor dolç, àcid i astringent.

El seu sabor post digestiu és dolç

La seva potència és calenta

Les seves qualitats són lleugera i untuosa

Les seves accions són: cardiotònica, potenciadora del sabor, aperitiva, digestiva, acció retenidora i digestiva

Potencia el foc digestiu (agni)

Nodreix i tonifica els teixits de l’organisme, sang i plasma també

Està indicada en:

.Set

.Anèmia (ingerida com a fruita i també en forma de “ghee” medicat)

.Epistaxis, hemorràgia (ingerida com a fruita i també “nasya” de decocció de la pell de la fruita)

.Malalties respiratòries

.Acidesa, reflux gastroesofàgic

.Vòmit

.Diarrea (en forma de suc sense llavors)

.Paràsits intestinals

.Flaccidesa de pit (ús extern de l’oli medicat amb la pell del fruit)

Ús culinari

La magrana té un ampli ús en la cuina, ha agafat molta embranzida menjada en amanides, poke,  en suc natural, melmelada, confitura, postres, gelats, salsa per a acompanyar rostit i peix, com a guarnició de diferents plats, etc.

Curiositat

En l’antic Egipte, la magrana era el símbol de la vida després de la mort, per això se n’han trobat pintades en tombes i parets. Els faraons tenien magraners plantats als jardins dels seus palaus, ja en coneixien les seves virtuts saludables.

Els cartaginesos van introduir-la a la mediterrània arran de les guerres púniques, d’aquí el seu nom (púnica) i pel seu color (granatum)

Els arqueòlegs han trobat restes de magrana que daten de l’Edat de bronze, any 3.000 a.C en zones de l’actual Palestina i Xipre.

Aprofitem la tardor per a menjar-ne cada dia!

 Et convido a fer un comentari sobre aquesta entrada. Si necessites resoldre algun dubte o vols exposar la teva opinió fes-ho aquí, t’escolto.