2ª Part
“Collita robada”
Del llibre “Collita robada” de Vandana Shiva
Vandana Shiva és una ecologista de renom mundial, tant en el camp del pensament com en l’activisme. Escriptora, Líder fel For Internacional sobre la Globalització, Directora de la Fundació d’Investigació per a la Política Científica, Tecnològica i de Recursos Naturals, Premi Nobel de la Pau alternatiu el 1993, una dona compromesa amb la vida.
Vandana Shiva va fundar Navdanya, un moviment per a la reserva de llavors de la pròpia collita, la protecció de la biodiversitat i el manteniment de les llavors i l’agricultura fora de control dels monopolis.
El seu compromís amb la reserva de les llavors de la pròpia collita per a futures collites implica no cooperar amb les lleis sobre patents, que converteixen aquesta reserva de llavors en un delicte.
Les lleis sobre patents de llavors, imposades a països per les regles de la OMC (organització mundial del comerç), és una de les formes en la que els recursos de les persones pobres del Tercer Món estan sent robats per a generar beneficis a les gegants empresarials1.
Corren temps emocionants, no és inevitable que les grans empreses acabin controlant les nostres vides i governin el món. Tenim la possibilitat real de determinar el nostre propi futur. Tenim l’obligació ecològica i social d’assegurar-nos de que els aliments dels que ens nodrim no siguin una collita robada2.
A l’Índia més de 3 milions i mig de persones van morir de fam a Bengala el 1943. Vint milions de persones es van veure afectades, els camperols sotmesos a un sistema colonial de recaptació de rendes els hi fou confiscat el gra comestible a la força3.
Amb el temps apareixien les grans empreses que es van dedicar a robar les llavors i les terres dels camperols i a destruir la sostenibilitat de les seves vides.
Les noves llavors híbrides, vulnerables a les plagues necessitaven més pesticides. Hi va haver agricultors, sotmesos en la major de la pobresa, que van comprar a crèdit les llavors i els productes químics de la mateixa companyia. Quan el cultius es van fer malbé degut a unes fortes plagues, o a un gran fracàs a gran escala de les llavors, molts camperols es van suïcidar consumint els mateixos pesticides amb el que qui s’havien endeutat en un primer moment.
A mesura que els agricultors passen de ser productors a ser consumidors de productes agrícoles patentats per les grans companyies, a mesura que es destrueixen mercats locals i nacionals però s’expandeixen globalment, el mite del “lliure comerç” i de l’economia global es converteix en un mitjà que tenen els rics per a robar als pobres el seu dret al menjar, inclús, el seu dret a la vida4.
Les grans companyies controlen més del 30% del mercat de les llavors comercials i el 100% del mercat de llavors genèticament modificades (transgèniques). Aquestes companyies també controlen el mercat agroquímic i de pesticides mundial5.
Les llavors híbrides de les grans companyies han substituït en gran part a les varietats dels agricultors locals.
Pe assegurar-se patents sobre formes de vida i recursos vius, les grans companyies es veuen obligades a reclamar les llavors i les plantes com a “invencions seves” i , per consegüent com quelcom de la seva propietat. Així, companyies com Cargill i Monsanto consideren que tant el teixit de la vida com els cicles de renovació de la natura suposen un “robatori” de la seva propietat6.
Durant el debat que va suscitar l’entrada de Cargill a l’Índia el 1992, el president de Cargill va afirmar: “Als agricultors indis els portem tecnologies intel·ligents, que impedeixen que les abelles els robin el pol·len”.
En les negociacions del Protocol de Bioseguretat de les Nacions Unides, Monsanto va distribuir fulletons en el que s’afirmava que “les males herbes roben la llum del sol”. Una visió del món en la que es defineix la pol·linització com “un robatori per part de les abelles” i en la que s’afirma que les plantes “roben” la llum del sol que està destinada a robar la collita de la natura substituint varietats obertes i pol·linitzades per híbrids i llavors estèrils i destruint la flora i biodiversitat amb herbicides com Roundup de Monsanto.
En un estudi en el que es comparen els policultius tradicionals i els monocultius industrials, es mostra que un sistema de policultiu pot produir 100 unitats de menjar des de 5 unitats d’input, mentre que un sistema industrial requereix 300 unitats d’input per a produir aquestes mateixes 100 unitats. Les 295 unitats de recursos perduts podrien haver produït 5.900 unitats de menjar addicional. Per tant, el sistema industrial porta una reducció de 5.900 unitats de menjar. Una recepta així és bona per a matar de fam a les persones, no per a alimentar-les7.
La noció dels drets ha donat la volta del revés sota la globalització i el lliure comerç. El dret a produir per a un mateix o a consumir segons les prioritats culturals i les preocupacions per a la seguretat ha sigut il·legalitzat d’acord amb les noves regles del comerç. El dret de les grans companyies a alimentar per força als ciutadans del món amb aliments culturalment inapropiats i perillosos ha esdevingut en absolut.
El dret al menjar, el dret a la seguretat, el dret a la cultura, estan sent tractats tots ells com a barreres al comerç que han de ser desmantellades.
Hem de reclamar el nostre dret a guardar les llavors de la nostra pròpia collita i a la biodiversitat. Hem de reclamar el nostre dret a la nutrició i a la seguretat alimentària. He de posar fi a aquest robatori a les persones pobres i a la natura per part de les grans companyies.
La democràcia alimentaria és la nova prioritat en qüestions de democràcia i drets humans. És la nova prioritat en qüestions de sostenibilitat ecològica i justícia social.
Des de la cosmovisió ecològica, quan consumim més del què necessitem o quan explotem la natura en base a principis de cobdícia, estem cometent un robatori. Des la perspectiva, contraria a la vida, de les agro empreses, el que la natura es renovi i es mantingui a si mateixa és un robatori. Aquesta visió del món substitueix l’abundància per la manca, la fertilitat per l’esterilitat, converteix el robatori a la natura en un imperatiu del mercat i l’amaga darrere un càlcul d’eficiència i de productivitat.
Una cosmovisió de l’abundància és la cosmovisió de les dones de l’Índia, que deixen menjar per a les formigues a les entrades de les seves cases, creant inclús per això les més boniques formes artístiques (Kolams, mandales, rangoli), que confeccionen amb farina d’arròs.
L’abundància és la visió del món de les dones camperoles que teixeixen bonics motius amb arròs pels ocells i el pengen quan aquests no troben gra en els camps. Tal perspectiva de l’abundància reconeix, que si donem menjar a altres éssers i espècies, mantenim les condicions de la nostra seguretat alimentària8.
En l’Isha Upanishad, segons el qual l’univers és una creació del Poder Suprem per a que d’ell es beneficiï (tota) creació. Cada forma de vida individual ha d’aprendre a gaudir d’aquests beneficis cultivant una part del sistema en estreta relació amb altres especies.
L’Isha Upanishad també diu que:
Un home egoista que sobre utilitza els recursos per a satisfer les seves pròpies necessitats, sempre en augment, no és més que un lladre, perquè l’ús dels recursos més enllà de les pròpies necessitats comportaria la utilització de recursos als que els altres tenen dret9.
Les llavors pel camperol, no constitueixen únicament la font de futures plantes i aliments, són el lloc en el què s’emmagatzema la cultura i la història. Les llavors són el primer esglaó en la cadena alimentària. Les llavors són el màxim símbol de la seguretat alimentària.
El lliure intercanvi de llavors entre agricultors ha sigut la base del manteniment de la biodiversitat i de la seguretat alimentària. Aquest intercanvi es basa en la cooperació i la reciprocitat. Un agricultor que vulgui intercanviar llavors dona una quantitat igual de llavors del seu camp a canvi de les llavors que rep.
El primer que fa amb les noves llavors es donar-les-hi culte. Només aleshores es procedeix a plantar-les. També es dona culte a les noves collites abans de consumir-les. Els festivals es celebren abans de la sembra, com els festivals de les collites, que es celebren en els propis camps, simbolitzen la intimitat amb la mare. Donar culte al camp és un senyal de gratitud cap a la terra, la qual, com a mare, dona aliment a milions de formes de vida que són filles seves.
Segles sencers d’innovació col·lectiva d’agricultors i camperols estan sent segrestats perquè les grans companyies reclamen drets de propietat intel·lectual sobre aquestes llavors i plantes10.
Actuem!
1Vandana Shiva. Breu història de la lluita per a salvar la collita robada, pàg. 11.
2 Vandana Shiva. Breu història de la lluita per a salvar la collita robada, pàg. 12.
3 Kalil Charan Chosh. Famines in Bengal 1770-1943, Calcuta, Indian Associated Publishing Company, 1944
4 Vandana Shiva. El segrest del menjar i de l’agricultura per part de les grans companyies. Pàg. 17
5 Vandana Shiva. “Lliure comerç” o “Comerç forçat”. Pàg. 20
6 Entrevista a John Hamilton. Sunday Observer, 9 de maig de 1993
7 Francesca Bray, “Agriculture for Developing Nations”, Scientific American, Juliol de 1994, pàgs. 33-35.
8 Democràcia alimentària. Pàg.31
9 Vandana Shiva, “Globalization, Ghandi, and Seadeshi: Whai is Economic Freedom? Whose Economic Freedom?”, Nueva Delhi, RFSTE, 1998.
10 Vandana Shiva, Vanaja Ramprasad, Pandurang Hegde, Omkar Krishnan i Radha Holla-Bhar, “The Seed Keepers”, Nueva Delhi, Navdanya, 1995.
Et convido a fer un comentari sobre aquesta entrada! Si necessites resoldre algun dubte o vols exposar la teva opinió fes-ho aquí, t’escolto.
