1ª Part
Les llavors
La llavor és font de vida, és la història de la planta, de la nostra terra i la nostra cultura. Es conserven llavors des de temps immemorables, la llavor viable més antiga, és la d’una palmera datilera de Judea amb una edat de 2.000 anys que va ser descoberta en una excavació a Masada a Israel, la van fer germinar el 2005.
Què és una llavor?
La llavor és l’embrió d’un vegetal, en estat de vida latent, acompanyat o no d’endosperma i perisperma, i protegit per l’episperma.
La llavor correspon a l’òvul fecundat i madur. Està recoberta per un embolcall protector, l’episperma, format per dues capes tegumetàries, l’externa anomenada testa i la interna, tegmen. L’episperma pot ser gruixut i dur o bé molt prim i fi, i en alguns casos fins i tot pot mancar (gramínies). A l’interior de la llavor hi ha l’embrió i endosperma o teixit nutrici, que constitueix una substància de reserva. L’embrió és com una planta en miniatura on es diferencien una plúmula, que es correspon a la tija, una radícula, que donarà lloc a l’arrel principal de la planta, i unes fulletes o cotilèdons (en nombre d’un en les monocotiledònies, de dos en les dicotiledònies i de més de dos en les gimnospermes). L’endosperma, més o menys abundant, pot envoltar l’embrió o ser assimilat completament pels cotilèdons. En algunes llavors hi ha un altre teixit de reserva anomenat perisperma, que pot coexistir amb l’endosperma o bé substituir-lo. Les llavors de les gimnospermes estan al descobert o protegides per peces accessòries, mentre que les de les angiospermes es troben dins del fruit.
Les llavors tenen un contingut molt baix d’aigua, gairebé no presenten activitat fisiològica i estan ben protegides de l’exterior. Això els permet resistir en estat latent durant un període de temps poc o molt llarg, durant el qual són transportades pel vent, l’aigua o els animals lluny de la planta mare (disseminació). Si cauen sobre un sòl adequat, absorbeixen aigua, l’embrió del seu interior comença a créixer alimentant-se de les reserves nutritives de l’endosperma i es desenvolupa una nova planta. Aquest procés rep el nom de germinació. Les llavors que en germinar desenterren els cotilèdons reben el nom de llavors espigues, i les que els mantenen sota terra, de llavors hipogees.
La majoria de les llavors són comestibles, provenen dels cereals, pseudocereals, llegums, fruits secs, de plantes oleaginoses de les que també se’n pot extreure el seu oli, se’n poden fer begudes com la cervesa, el whisky, llavors de les plantes aromàtiques i de les espècies.
Per altra banda tenim les llavors de les hortalisses, dels arbres fruiters i de tota la vegetació del planeta que tenim el deure de protegir.
Degut a la globalització, molts països han patit l’extorsió per part dels grans lobbys, que han implantat monocultius, comprant la terra i les llavors als camperols, robant part de la seva història de vida i el seu manteniment i obligant-los a consumir aliments que ja no són aliments, sinó productes alimentaris transgènics.
Malgrat tot, encara hi ha esperança, grups de persones ecologistes, persones conscienciades en conservar el legat de les llavors dels nostres avantpassats, es posen al capdavant d’aquests lobbys i protesten i fan petites accions que a la fi esdevenen passes de gegant per a preservar les nostres arrels i mantenir el nostre planeta el més sa possible, però tots hi hem de posar de la nostra part.
Parlem de les llavors oleaginoses
Propietats nutricionals de les llavors oleaginoses
Les llavors oleaginoses tenen un alt valor nutricional, riques en proteïna, greixos saludables insaturats, vitamines, minerals i fibra.
Són una font excel·lent de proteïna, algunes tenen tots els aminoàcids essencials. Estan molt indicades per a persones vegetarianes i veganes.
Contenen àcids grassos insaturats Omega 3, 6 i 9, benefactors del sistema cardiovascular i del nostre cervell.
Tenen tot un ventall de micronutrients en forma de minerals i vitamines.
Minerals com: calci, ferro, zinc, magnesi, fòsfor, potassi, coure, silici, bor, etc., afavoreixen la homeòstasis de l’organisme, protegeixen i mantenen el nostre aparell esqueletmuscular.
Vitamines del grup B, B1(tiamina), B6(piridoxina), B9(àcid fòlic), vitamina E, provitamina A (betacarotens), etc., indispensables per un bon funcionament del sistema nerviós i neuronal, ens protegeixen dels radicals lliures, afavoreixen el manteniment de la salut de la pell, ocular, etc
També aporten una gran quantitat de fibra, ajuden a mantenir una microbiota en bon estat i faciliten el trànsit intestinal.
Tenen un poder saciant que fan que amb poca quantitat ens sentim plenes.
Llavors oleaginoses
Carbassa, pipes de gira-sol, cànem, sèsam, lli, rosella, xia, etc.
Com s’ha de prendre les llavors oleaginoses
Es recomana menjar les llavors lleugerament torrades, triturades en un molinet o deixades en remull (unes 12hores), per a una millor absorció dels seus nutrients, sinó, les expulsem del cos sense haver aprofitat el seu valor nutritiu.
Una vegada moltes, es poden conservar al congelador en un pot de vidre tancat hermèticament.
Si no es guarden al congelador, pel seu alt contingut en àcids grassos insaturats, és indispensable guardar-les en un pot de vidre, en un lloc sec i fosc perquè no s’oxidin ni es tornin ràncies i no perdin les seves propietats nutritives.
Les podem prendre incorporant-les en batuts, sucs, iogurts, amanides, cremes i sopes, en arrossos, pasta, quinoa, llegums, cereals, etc.
Altres llavors
Llavors d’espècies com el comí, la mostassa, el cardamom, el fonoll, l’anís estrellat, el pebre, el coriandre, etc.
Llavors per fer-ne germinats: raves, alfals, bròquil, ceba, soja, etc.
Si fem hort, podem guardar les llavors de les verdures i plantes aromàtiques d’un any per l’altra, llavors de tomates, pebrots, mongetes, faves, pèsols, carbassons, cogombres, albergínies, etc., com també d’alfàbrega, coriandre, julivert, fonoll, orenga, marduix, menta, etc.
Et convido a fer un comentari sobre aquesta entrada! Si necessites resoldre algun dubte o vols exposar la teva opinió fes-ho aquí, t’escolto.
