Soja ecològica i soja transgènica

La soja és un llegum que ha esdevingut indispensable tant per les dones en l’etapa de la menopausa com també en les que porten  una dieta alimentària vegana o vegetariana.

Amb la normalitat amb què es consumeix quotidianament la soja i els seus derivats, també hauria de ser quelcom normal saber-ne la seva procedència i si és ecològica o transgènica, perquè no és el mateix i cal conèixer les seves repercussions tant a nivell intern per a l’organisme com a nivell de l’agricultura per l’impacte que deixa en la terra i conseqüentment en el medi ambient.

A la Unió Europea està prohibit comercialitzar productes transgènics, als Estats Units la llei permet vendre productes transgènics sense especificar-ho en el seu etiquetatge, els grans monopolis fan les seves pròpies lleis, feta la llei feta la trampa.

S’ha de fer un consum responsable de la quantitat de soja que consumim, es recomana sempre que adquirim un producte de soja o processat de soja, mirar l’etiquetatge per saber si és ecològica o no.

La soja ecològica no és transgènica

Els grans perills de la soja no ecològica radiquen en la modificació genètica i el seu ús de glifosat, que no estan permesos en l’agricultura ecològica..1

Després d’analitzar els residus d’herbicides i pesticides en 31 lots de soja no ecològica modificada genèticament i tolerant al glifosat, soja no ecològica modificada genèticament conreada amb substàncies químiques i soja ecològica no modificada genèticament, la conclusió és que la no transgènica no conté residus de glifosat, mentre que la modificada genèticament si presenta altes concentracions del citat herbicida.

Els prejudicis de la soja no transgènica

El 95% de la producció mundial de soja prové del conreu de soja no ecològica modificada genèticament, cosa que té importants repercussions des del punt de vista ambiental i social, des de la desforestació fins la contaminació per herbicides, passant per una petjada de carboni altíssima, ja que el seu transport necessita altes quantitats d’energia procedent de combustibles fòssils.

El monopoli del conreu de la soja

Els Estats Units és el principal productor mundial de soja, un cultiu de l’est asiàtic que és també el major producte d’exportació dels Estats Units. Més de la meitat d’aquest cultiu s’exporta en forma de faves de soja o d’oli de soja. El conreu de la soja modificada genèticament s’ha disparat tant en les darreres dècades que s’està tornant inevitable que la soja convencional es barregi amb la soja genèticament modificada en els enviaments que s’exporten.

La soja als Estats Units s’utilitza en el menjar per el bestiar, menjar per a peixos, adhesius, pesticides, plàstics, dissolvents, sabons, pintures i tintes.8  El 80% dels aliments processats industrialment conté actualment soja.

Països com Brasil, Argentina, l’Índia, han passat de no tenir conreus de soja a ser-ne els majors del món després dels Estats Units.

Les patents de la soja i el monopoli de les llavors

No només el comerç de la soja està controlat per les companyies multinacionals, cada vegada més, també el conreu de la soja està sent monopolitzat mitjançant el control de les llavors.

Monsanto ha adquirit les divisions de llavors de la majoria de companyies, arribant a tenir la possessió de les patents sobre la soja com a espècie en general.10

La filial de W.R.Grace, Agraceus, que tenia la patent sobre totes les varietats i llavors transgèniques de la soja, amb independència dels gens emprats, així com de tots els mètodes de transformació, també va ser adquirida per Monsanto.

Monsanto també té una patent sobre plantes resistents als herbicides. La patent cobreix les varietats resistents als herbicides de blat de moro, de blat, d’arròs, de soja, de cotó, remolatxa sucrera, llavors oleaginoses, colza, canola, lli, girasol, patata, tabac, alfals, poma, raïm, etc.

També cobreix mètodes per el control de les males herbes, el conreu de les llavors i l’aplicació de glifosat. Per tant, Monsanto controla el procés de producció complet d’aquestes plantes, des de la seva reproducció fins el seu cultiu i la seva venda.

La soja Roundup Ready ha sigut modificada genèticament perquè sigui resistent a l’herbicida d’ampli espectre Roundup de Monsanto, Els tres nous gens amb els que ha sigut modificada genèticament la soja- procedents d’un bacteri, un virus de la coliflor i una petúnia- no aporten res al sabor o al valor nutricional de la fava de soja. El que sí aconsegueix aquesta inusual combinació genètica, que mai seria creada per la natura, és que la soja sigui resistent a un herbicida. En condicions normals, les faves de soja són massa delicades per a que puguin ser fumigades al germinar. Però ara, gràcies a l’estreta vinculació existent entre dos dels seus productes (la fava i l’herbicida), Monsanto aconsegueix vendre més d’ambdós.11

El procés industrial

Les llavors, la distribució i el processament de la soja estan associats a la concentració de poder.

El contingut oleic de les faves de soja és només del 18%, però els llibres de text afirmen que “la soja proporciona oli en abundància” i que “les faves de soja tenen un contingut oleic més elevat que altres llegums”. 12

Com el nivell de contingut oleic de la soja és baix, el seu oli ha de ser extret en grans plantes d’extracció mitjançant dissolvents. Per a extreure l’oli s’utilitzen dissolvents clorats, com el cloroetilè.

En el processat industrial a gran escala se sacrifica obligatòriament la seguretat alimentària, ja que:

El processat permet la mescla d’olis no comestibles amb olis comestibles.

El processat està basat en fer servir productes químics.

El processat genera greixos saturats.

El transport a llarga distància es presta a riscos d’adulteració en forma de contaminació CO2 i contribueix al canvi climàtic.

Es nega als consumidors el dret de conèixer quins ingredients han sigut utilitzats i quin tipus de processament s’ha seguit per a produir els olis industrials.

Són saludables els productes fets amb soja?

La soja i els productes derivats de la soja estan sent promocionats com a substituts globals de les fonts diverses d’aliments que hi ha en les diferents cultures del món. Estan sent promoguts com a substituts de les diverses llavors oleaginoses, llegums, dels cereals i productes làctics d’arreu.

L’American Soybean Association està promovent llegums “anàlogues”: extrusions de la soja en forma de perdigons que s’assemblen al fesol urd, al fesol mungo, al guandú, a la llentia, i a la mongeta. La dieta que tenen en ment constituiria un monocultiu de soja: només seria de diferent aparença.

No obstant, malgrat que es justifica la promoció d’aliments a base de soja en funció d’una sèrie de motius relacionats amb la salut i la nutrició, els estudis mostren que aquest canvi brusc cap a l’adopció de dietes a base de soja pot ser maligne per a la salut. D’aquí la importància de fer-ne un ús alimentari just, procurant saber si és indicat per a la nostra salut (a nivell hormonal, de disponibilitat intestinal) i sempre assegurant-nos de que es tracta de soja ecològica.

Els aliments fets amb soja, processada o sense processar, contenen una sèrie de substàncies tòxiques els nivells de concentració de les quals constitueixen riscos significatius per a la salut dels éssers humans i dels animals.

La soja conté inhibidors de la tripsina que inhibeixen els processos pancreàtics, provoquen augment de la mida i el pes del pàncrees i poden desencadenar casos de càncer.13

Les majors concentracions d’inhibidors de la tripsina es troben en la farina de soja, un producte derivat de la soja que no s’utilitza en les cultures en les que tradicionalment es consumeix aquest llegum, ja que allà s’alimenten de productes fets amb soja ja fermentada.14

La soja conté lectines que interfereixen en el sistema immunològic i l’ecologia microbiana de l’intestí. També conté àcid fític, que interfereix en l’absorció de minerals essencials com el calci, el magnesi, el zinc, el coure, el ferro.

Els risc més significatiu que plantegen dietes riques en soja per a la salut es deu també a l’alt contingut en estrògens, especialment en el cas de la soja modificada genèticament. L’impacte devastador dels compostos estrogènics es posa de manifest quan es va descobrir que entre les dones nascudes de dones que havien consumit estrogens sintètics es produïen el triple d’avortaments no provocats que entre les altres dones, així com una major incidència d’una forma de càncer vaginal, també els homes mostraven signes d’infertilitat, i els nens que són alimentats amb productes amb fórmules a base de soja estan ingerint dosis molt elevades d’estrògens sintètics.17

La globalització a base dels aliments de soja constitueix un experiment a gran escala al que s’està sotmetent a les generacions presents i futures.

És un experiment innecessari, ja que la natura ens ha donat una enorme diversitat d’aliments segurs i diferents cultures han seleccionat i desenvolupat aliments nutritius des de la diversitat de la natura.

Els més elevats conflictes polítics i econòmics entre la llibertat i l’esclavitud, la democràcia i la dictadura, la diversitat i la monoculturalitat, s’han introduït en actes tan senzills com en la decisió de quins aliments hem d’adquirir i com cuinar el nostre menjar.

Els grans monopolis han fet les seves lleis, les decideixen i les controlen, fan del monocultiu transgènic la seva raó d’enriquir-se, adduint que ho fan pel bé de la humanitat, perquè tothom té dret a tenir aliment a taula, però a costa de desforestar, desertitzar, contaminar la terra i empobrir els més desvalguts.

1 .Font: M. D. Raigón – Dto. Química de la  Escuela Técnica Superior del Medio Rural y Enología. Universidad Politécnica de Valencia. Selección de estudios sobre la comparativa de los alimentos ecológicos frente a los no ecológicos.

8. American Soybean Associations, “Soy Stats, 1998”.

10.Brian Belcher i Geoffrey Hawtin, “A Patent on Life Ownership of Plant and Animal Research”

11.Vandana Shiva, “Mustard or Soya? The Future of India’s Edible Oil Culture” Navdanya 1998

12.Doctor Irfan Khan, Genetic improvement of Oiseed Crops.

13 M. G. Fitzpatrick, “Report on Soybeans and Related Products: And Investigation into Their Toxic Effects”

14. B.A. Charpentier y D. E. Lemmem, “A Rapid Automated Procedure for the Determination of Trypsin Inhibitor Activity in Soy Products and Common Foods Stuffs”

17. F.A. Kimil, “Hormone ToxicitY in the Newborn”, Monography on Endocrinology, vol. 31, 1990