Qui sóc

Em presento

Em dic Rosa, sóc una dona de mar, enamorada de la natura i de tot allò que és natural.

Vaig néixer, créixer i visc en un poble de l’Alt Empordà, L’Escala, i me’n sento afortunada i molt agraïda.

Tinc tres fills, Virgili, Josep i Marcel, que formen part de la meva ànima.

En la meva joventut vaig estudiar quiromassatge i naturopatia, he realitzat diferents feines al llarg de tots aquests anys, algunes relacionades amb la salut. He fet formacions d’Aromateràpia, Cosmètica Natural i Tallers d’Herbes Remeieres.

Vaig estudiar un Postgrau en Alimentació i Nutrició per a Col·lectius i un altre en Conservació dels Aliments a la UOC. Aquests darrers anys he treballat com a Tècnica Sociosanitària per a Persones amb Dependència en un centre rural.

El meu propòsit

El meu propòsit és acompanyar-te en aquest camí ple de canvis que es presenten a les nostres vides, des de l’ànima, el cos i les emocions, tot compartint els meus coneixements i experiències de la menopausa amb tu, d’una manera senzilla, on hi capiguem totes.

Estic aquí, perquè tinguis l’oportunitat d’expressar què sents, què et pertorba, què necessites… i, alhora, que puguis donar la teva opinió amb la tranquil·litat de ser escoltada sense ser jutjada. Hi podràs parlar de l’amor, del dolor de les articulacions, de sexe, de cansament… de tot allò que vulguis i que et vingui de gust. T’acompanyaré perquè et sentis millor: )!

T’acompanyo a fer un canvi de dieta nutricional personalitzada on l’ànima, el cos i les emocions hi tenen molt a veure. 

Reflexió

A mesura que passen els anys, creixem en experiències viscudes, en saviesa, anem canviant la pell. Naixem i morim en cada etapa de les nostres vides i aprenem a deixar anar allò que ja no ens serveix.

Hem recorregut un camí ple de creences i patrons imposats per una societat patriarcal. Desfem-nos de tot això que només ens crea dificultats per tirar endavant. 

Fem introspecció, gaudim de moments per a nosaltres i per tornar al nostre centre tot reconeixent que som part d’un tot. Cuidem-nos per poder viure aquesta transformació amb atenció plena. Visquem el present de cada moment de la nostra vida quotidiana. Gaudim en respirar l’aire pur de la muntanya, escoltant música o ballant, acompanyant una amiga, abraçant un arbre, remenant la terra amb les mans, banyant-nos al mar o al riu. Sentim la terra amb els nostres peus descalços, sentint la força i l’escalfor de la llar de foc, dient a la mare que l’estimes, sent tu mateixa en cada instant.

Una flor en el meu camí

Caminant pel Pirineu, per una ruta escarbada a la paret de la muntanya, em vaig parar sorpresa davant d’una flor minúscula, de pètals blancs, botonet groc i fulles d’un verd clar, una flor delicada i d’aparença fràgil.  Vaig pensar que segurament davant meu havia passat molta gent sense percebre la seva existència.

De sobte, em va venir al pensament una frase que he sentit moltes vegades al llarg de la meva vida, les dones a partir dels 50 són invisibles, doncs bé, aquesta frase, amb aquestes paraules a base de repetir-les  durant el temps, ha anat prenent una força extraordinària, que les dones hem anant interioritzant, i res més lluny de la realitat, aquesta frase és completament falsa!

Penso en aquesta flor preciosa, arrapada  amb les seves arrels a la roca de la muntanya, amb la seva fortalesa, oferint la seva bellesa, sent, existint i  la contemplo admirada! Amb la mateixa admiració que veig i sento per a les dones dels 50!

Per més que sentis les dones a partir dels 50 són invisibles no en facis cas perquè és completament fals.