Prebiòtics

Què són els prebiòtics?

Els prebiòtics són ingredients no digeribles que tenen la propietat potencial de millorar la salut perquè afavoreixen el creixement selectiu de bacteris intestinals beneficiosos. Es tracta de compostos d’origen vegetal, no digeribles pels sucs gàstrics, i que arriba intacte a l’intestí gruixut, on potencien l’acció dels aliments probiòtics, milloren les funcions de la microbiota intestinal i augmenten el nombre de bifidobacteris.

Perquè un aliment prebiòtic sigui considerat útil, ha de complir els criteris següents:

No ha de ser hidrolitzat o absorbit a la part superior del tracte gastrointestinal

Ha de ser uns substrat selectiu per a un o diversos bacteris comensals benèfics al còlon, que són estimulats en el seu creixement o activats metabòlicament

Ha d’induir efectes sistèmics o luminals que siguin benèfics a la salut de l’hoste

S’ha demostrat que els aliments prebiòtics milloren el trànsit intestinal, per la qual cosa resulten beneficiosos en cas de restrenyiment i diarrea. També se’ls ha atribuït altres efectes sobre l’organisme, encara que no han estat provats, com l’estimulació de la funció immunològica, la síntesi de certes vitamines, una absorció més bona de minerals, especialment calci i magnesi, i la possible contribució a reduir el càncer de còlon.

Els principals ingredients prebiòtics són carbohidrats no digeribles:

Inulina, que es troba en aliments naturals, com la xicoira, la dent de lleó, la ceba, l’all i la carxofa. L’estructura molecular de la inulina resisteix la digestió a la part superior de l’intestí, cosa que evita que l’absorbeixin i li permet continuar el recorregut intestinal fins que arriba al còlon, on es converteix en aliment per als bacteris que hi ha. En la indústria alimentària, s’utilitza com a substitut de sucres i greixos, a més de complir altres funcions tecnològiques com aportar textura, estabilitzar la formació d’escuma i millorar les qualitats sensorials dels productes lactis fermentats (galetes, melmelades, pa i llet).

Inulines naturals

Les inulines naturals, presents a les plantes, estan formades usualment per una seixanta o cent unitats de fructosa amb molècules de glucosa als extrems. La hidròlisi parcial de les inulines naturals produeix amb freqüència FOS (Fructooligosacàrids)

Frutooligosacàrids (FOS)

Es troben en gran varietat d’aliments vegetals, com la xicoira, la carxofa, l’espàrrec, l’all, la ceba, el porro, la tomata, tupinambo, moniato i el plàtan.

Galactooligosacàrids (GOS)

Es troben a la llet de vaca i als llegums.

Hidrat de carboni digerible que es converteix en prebiòtic: midó

El midó és un polisacàrid constituït per una barreja de dos polisacàrids: l’amilosa i l’amilopectina, sent aquest segon el més abundant.

Es troba principalment en cereals, llegums i tubercles. El midó, per a ser assimilat, ha de ser degradat per enzims. En els mamífers, aquests enzims es diuen amilases, i es produeixen, sobretot, a les glàndules salivals i al pàncrees.

Si el midó que contenen els aliments, una vegada cuinats, es deixen refredar a baixa temperatura, posant-los a la nevera durant unes 12 hores o més, aquest midó es torna indigerible i passa cap a l’intestí gruixut per a ser aliment de la microbiota intestinal.