Canyella (Cinnamomum zeylanicum o verum)
Família: lauràcies
País d’origen: Sri Lanka
La canyella s’obté d’un arbre molt semblant al llorer, del qual se n’extreu l’escorça, es va enrotllant una escorça dins una altra, es deixa assecar i un cop ben sec, es talla en petites branques.
La canyella té una aroma embriagador, i un gust dolç que no deixa indiferent a ningú.
Se n’extreu un oli essencial que té unes partícules aromàtiques (cinamaldehido, eugenol, fenols, cumarins) molt semblants al cinnamomum de Xina, totes dues tenen propietats terapèutiques reconegudes per la farmacopea d’arreu, però la canyella de Sri Lanka és de millor qualitat.
Propietats terapèutiques: estimulant sexual i afrodisíac, antioxidant, antibacterià potent d’ampli aspectre, antivíric i estimulant immunitari, fungicida, parasiticida, antifermentatiu, estimulant uterí i emenagog, estimulant respiratori i nerviós, anticoagulant, hiperemiant, rubefectant.
Usos terapèutics: impotència, frigidesa,infeccions gastrointestinals: diarrea, tifus, disenteria, amibiasis, bronquitis, grips. Cistitis, uretritis, vaginitis, leucorrea, infeccions tropicals, cansament, depressió, astènia, artrosis, diabetis.
Us culinari: la canyella és una espècie indispensable en la cuina Índia, s’usa tan en plats dolços com salats, forma part del curry, del Garam Masala i del chai.
A occident la utilitzem sobretot com a endolcidor en la preparació de postres, i d’algunes infusions. Postres com arròs amb llet i canyella, poma al forn amb canyella, galetes, etc.
És molt interessant per les persones diabètiques perquè té un efectes beneficiós sobre la resistència a la insulina, i com a reductor de la glicèmia.
Curiosistats: En l’antiguitat fou considerada com a regal dels deus, digne dels reis.
Les seves propietats medicinals són conegudes en la primera farmacopea xinesa, 2500 a.C.
Espècie molt apreciada en la filosofia Ayurvèdica.
Et convido a fer un comentari sobre aquesta entrada. Si necessites resoldre algun dubte o vols exposar la teva opinió fes-ho aquí, t’escolto.
