El dol en la menopausa
La transmutació en la menopausa
Les dones formem part de la natura cíclica, dels cicles de la lluna, de les estacions, dels punts cardinals, dels elements
En aquesta etapa de les nostres vides entrem a formar part de l’arquetip de la dona xamana, la que inicia un viatge d’introspecció per conèixer-se millor, per florir cap a l’exterior de nou
Ens representa la serp que canvia de pell, símbol de mort i renaixement, de despendre’s del que no ens serveix, de tot el que és vell, innecessari, superflu, de connectar amb el nostre jo més íntim i empoderar-nos per seguir un nou camí
També la papallona, que es transforma de cuc en crisalida i en papallona, ens representa per tots els canvis que hi ha en nosaltres, en aquesta transformació en la que deixem anar la culpa, l’autocrítica, tot el que ha caducat, per poder perdonar-nos, estimar-nos i seguir el cicle de la transmutació les vegades que siguin necessàries
Ens representa el punt cardinal Oest, per on es pon el sol, la mort del dia, arriba la nit per renéixer el dia
L’element foc ens dona la força per purificar-nos, ens convida a fer neteja del que ens perjudica, del que ens fa por
Ens representa la tardor, temps de reflexió, de transformació, estació de canvis espectaculars, les fulles dels arbres canvien de colors en mil tonalitats, cauen fent tapissos i catifes donant llum a una nova vida d’organismes com els fongs i els cucs, encara floreixen les plantes i alguns arbres ens regalen els seus fruits, plantes llenyoses com la sàlvia, la maria Lluïsa, l’aloc, el romaní, la lavanda, etc, se’ns donen per proveir-nos de les seves propietats durant la menopausa
És en la tardor quan el dia es fa més curt que notem més els canvis d’estat d’ànim, quan necessitem replegar-nos com en una espiral per poder fer introspecció i renovar forces, és ara que també podem fer la transformació de la papallona i de la serp que ens representen, és el temps de preparar-nos per fer el nostre dol personal de la menopausa
Ritual d’agraïment
Sentia molta tristesa, sabia on la tenia però no sabia d’on li venia, havien passat dies i mesos sense aturar-se a pensar en el que li estava passant, sense fer-se cap pregunta per no despertar pors, angoixes, per dissimular i fer com si no passés res.
Quelcom es remenava dins seu, aquest enrenou la va fer passar a l’acció.
La menopausa havia arribat i s’havia quedat per sempre, el fet de retirar-se-li la menstruació va ser una alegria fingida, el fet de no poder tenir fills va ser una desil·lusió.
Tot i que havia sigut decisió seva no tenir-ne, va adornar-se’n que la tristesa es formava en el seu úter i se li escampava per tot el cos i per la seva ànima.
Va sentir que havia de deixar que passés quelcom de transformador en la seva vida
En el seu cor va sentir la necessitat de fer un gest d’agraïment cap el seu cos, el seu aparell reproductor, la seva vulva, el seu úter, per tota la feina feta durant tots aquests anys, per preparar el seu cos per a la fecundació, per fer el niu on desenvolupar un ésser viu, del fill no tingut, per tenir el poder de donar a llum una nova vida.
Es va seure al terra sobre una estora davant el seu altar, va encendre una espelma blanca i encens, es va posar oli essencial d’alfàbrega sagrada a les mans, les va olorar, va respirar profundament i va començar un ritual d’agraïment i acompanyament, s’abraçà amb els seus propis braços, es va estimar, es mirà la vulva en un espill, posant-se ungüent amb subtilesa, s’acaricià, va plorar i es va dir que sí, que necessitava passar el dol de la menopausa, entendre’s a ella mateixa, acompanyar-se, cuidar-se, estimar-se, permetent-se demanar ajuda sempre que li calgués.
Aquest dol només el podia fer ella i per ella mateixa, se’l mereixia.
El dol en la menopausa
Les dones passem la menopausa amb molts dubtes, amb preocupació, amb l’estat d’ànim tot sovint alterat, a vegades amb tristesa, amb ràbia, neguit, d’altres ignorant el seu procés, sense adornar-nos del què ens passa realment, sense prendre consciència de tot el que comporta aquesta etapa de la vida en la que hi ha molts canvis i que hem d’intentar vagin cap a bé per a nosaltres.
Pel fet de que ja se’ns ha acabat l’etapa reproductora, és quan més hem de ser conscients de tot el que el nostre cos ha fet per nosaltres i que ha arribat el moment de deixar pas a dones més joves per fer aquesta funció, arribades a aquest punt hem de saber acompanyar-les, però abans és indispensable fer el procés de dol, d’aquesta mort que significa haver arribat a la menopausa, per abraçar un nou naixement en nosaltres mateixes, una nova vida, una vida diferent, que es mereix respecte, compassió, tendresa, admiració, tenim les eines i la vida viscuda per passar el dol que ens mereixem i seguir endavant.
Estima’t!
A l’apartat Respira tens un ritual i meditació amb alfàbrega sagrada que et pot fer servei per fer un ritual d’agraïment al teu cos, en concret al teu aparell reproductor tant connectat amb el xacra Mulhadara, el pots modelar segons les teves necessitats.
També el pots seguir a menopausamesvida a youtube.
Et convido a fer un comentari sobre aquesta entrada! Si necessites resoldre algun dubte o vols exposar la teva opinió fes-ho aquí, t’escolto.
